L'inci del concert va ser una mica fred, van cremar temazos com 'Clint Easwod' i 'Icebergs i gèisers' a la primera de canvi, no obstant
a poc a poc amb l'energia del Pau Debon que ho va donar tot per
animar al públic (la seva alegria i motivació es va transmetre i
propagar com una espurna) es va anar creant el clima idoni per a
atacar amb la coretjada 'Alegria'. Després va ser una darrere s'altre, 'Mecanismes', 'Sospitosos', 'Love Song', 'Wa Yeah!', el públic va participar
convertint-se en el sisè membre de la banda mallorquina. Vam gaudir d'una intervenció
estel·lar d'un cantant de música hardcore al final de la cançó 'Islas
Baleares', molt original tot plegat.
Un bis demanat on es van despedir amb les tres perles del seu últim disc Lamparetes, 'Me sobren Paraules', 'Coses Modernes' i la esperadísima i captivadora 'Calgary 88' que va ser rebuda entre els aplaudiments dels assistents, tot
seguit la cançó original de Modern Talking - Atlantis Is Calling (S.O.S.
For Love) va fer que el jove públic relacionés la cancó que ballaven els
pantinadors de la romàntica cançó en la seva epopeia.
Es dificil de dir-ho sense semblar cursi pero
Antònia Font ens tenen el cor robat, la seva trajectòria impecable, les
lletres i melodies especials extretes del món d'un Joan Miquel Oliver
com sempre impassible i tímid, que es va animar al final del
concert. El submón dels mallorquins captiva cada vegada més a un públic
transversal i intergeneracional, ja que entre la multitud es barrejaven
els joves mallorquins que coneixen el grup de les mítiques verbenes a Sa
Roqueta, els indies barcelonins i algunes parelles d'edat mitjana que
gaudien com els que més a sa voreta de la mar, al Festival Plaça Odissea del Maremàgnum.
Greta Vilchez
0 comentarios:
Publicar un comentario