La línia 9 ens porta a escoltar cants a la vida, al farigoler, al taxista i altres melodies interpretades amb la talentosa veu de la Maria Arnal i revestides amb la guitarra elèctrica de Marcel Bagés.
Qui no ha escoltat les seves cançons, està perdent (des del nostra punt de vista) una de les millors propostes actuals. És una d'aquelles bandes que escoltes i dius «d'aquí a uns anys direm jo els vaig veure quan van tocar al Prat, i mira ara...». Arribaran lluny.
La Maria i en Marcel diuen que no recuperen cançons populars, sinó que continuen amb les cançons de tradició oral (...) treballant a partir de gravacions de camp, de fonoteques i arxius digitalitzats de la península.
Durant els directes posen al públic en context de les cançons. Si els cants i la música et deixen enlluernada, els significats de les cançons no et deixen indiferent. Les seves lletres envien missatges sobre la vida, la mort, l'amor i porten a qüestionar-nos la possibilitat de la impossiblitat «Una mica d'impossible o m'ofego», diu la Maria entre cançons citant a la Marina Garcés.
En aquesta ocasió l'espai no estava preparat amb cadires, tot i que una part del públic vam acabar seient al terra. La seva música no et cansa, però és per a gaudir-la estant còmodament recolzada.
La Maria i en Marcel acaben de publicar un segon EP «Verbena», que podeu escoltar al seu bandcamp, després de publicar «remescles, acoples i melismes» el passat 2015. La seva música i els seus directes són una Verbena. Imprescindibles.
lau i nú.
0 comentarios:
Publicar un comentario