Assaig amb Da Souza. "Els automatismes del dia a dia amaguen detalls fascinants"

Tinc una debilitat important per es pop d’arrels balears. Un cop em van preguntar si el nom del blog venia d’aquest joc de paraules. Encara que no fora pensat així em va molar força la interpretació. Joan Miquel Oliver, Beach Beach, Miquel Serra, Lost Fills o La Granja son alguns dels músics balears que mes escolto, entre els que també es troba Da Souza. Un cuartet mallorquí afincat a Barcelona, que segueix les pases de la nova fornada de grups de pop accelerat, cristal·lí i sorollós. Dissabte 23 d'Abril a la [2] d'Apolo presenten Gran Salt Endevant (Famèlic, 2016) acompanyats per Me and the bees i Les Sueques.

“Vam venir-hi a estudiar i ja hi portem uns anys. A vegades ens demanen si viure aquí ens influeix, i pensam que no podria ser d’altra manera. Encara que no sigui res molt premeditat, tot t’afecta. Potser viure en un lloc allunyat de la teva placenta geogràfica propicia veure amb ulls frescos les coses més quotidianes. Realment els automatismes del dia a dia amaguen detalls fascinants. A les lletres hi passa sovint això: s’agafa la cosa més rutinària i, per un moment, sembla extraordinària, com de ciencia-ficció. Però al final tot és normal. És un joc de perspectiva".

Post-Its en xinès, cigarretes, papers bruts i remenats per cafès vessats. Ordinadors d’un altra epoca. És la portada que han triat els Da Souza pel seu últim i magnífic disc, on combinen la velocitat de la ciutat amb la calma d'altres espais. La entrevista podía haver estat a un bar, però vam tirar de la revolució tecnológica, la mateixa de la que fan  esment els músics en alguns talls del disc. Tecnología que a vegades ens ajuda i d'altres ens complica. Per donar títol al treball els Da Souza van viatjar fins a la Xina comunista dels anys 50. Ens expliquen el perquè de tot plegat.

“Gran Salt Endevant és el nom d’un projecte del Partit Comunista Xinès que pretenia industrialitzar el país en un breu período de temps. Les mesures van fracasar estrrepitosament i el que havia de ser un gran avanç, va acabar en un desastre de milions de morts. El títol es vam escollir primer de tot per la sonoritat, que ens agradava. A més, perquè pensam que quadra tant amb el context del disc com amb el seu contingut. El xoc entre optimisme i realitat apareix en el disc, en una escala molt menys drástica, clar. Però, sobretot, ens feia gracia el joc que oferia: si haguèssim titulat el disc així en els anys 40, es podria dir que és un títol ambiciós, però fer-ho avui té aquella ironia macabra de qui juga amb l’avantatge de saber que perdrà".

M’he escoltat el disc un grapat de cops al tren que m'emporta a la feina/casa. Possiblement al estar en un espai tan mecànic, rutinari i a vegades agoviant, fa que les  lletres de Gran Salt Endevant prenguin mes sentit amb la relació espai-temps. Parlen de moltes coses, també del desconegut que tinc assegut davant meu. Cotidianes, inventades, viscudes...  lletres que parlen no nomes de la forma que ens afecta la revolució tecnològica, com ens aclaren ells mateixos.

"Les lletres son tan inventades, com viscudes i observades. Hi ha una mica de tot. Al final, és una manera d’anar plasmant coses que passen durant l’any. Per aquest disc, hi havia un concepte inicial que era el dels salts en el temps. Però al final, tot i conservar-se aquest en part, s’ha anat expandint i ha acabat parlant una mica de tot. Així que el concepte inicial, mes que limitar tematicament, acaba essent una espècie de fil conductor per parlar de moltes coses. Entre elles alguns detalls de la relació que tenim amb les màquines, que és el que menciones".

Respecte al só que transmet Gran Salt Endevant trobem potser que hi han mes sintetitzadors que al disc de debut, ens aclaren. "Hi ha alguns sintetitzadors, peròson ocasionals i serveixen tan sols per donar una mica de varietat tímbrica al conjunt. Al llarg del disc aparèixen alguens espicies: sintes, xeremies, flautes, percussions, etc. Realment és un disc on les guitarres tenen força protagonisme. Però al final el que preval és la base: quartet de corda rock de tota la vida".

Acabem amb alguns detalls de la gravació del disc. Agraint als Da Souza la disposició i amabilitat per l'entrevista. "El disc el va gravar el que nosaltres anomenem ‘L’Aliança Còsmica”, que és la unió de dos dels estudis amb mes personalitat de Mallorca: palam i Favela. Palam és l’estudi d’en Púter, el xaman que havia gravat totes les nostres referències. Favela és l’estudi de Pep Toni Ferrer (Oliva Trencada, Lost Fills, Miquel Serra…) i Michael Mesquida (també a Oliva Trencada, Miquel Serra..) A Favela vam gravar les bases instrumentals i mesclar. I a Palam vam grabar tota la resta d’instruments i veus. Pensam que va ser un bon experiment això de fer-ho a dues bandes, perquè cada estudi va aportar el seu toc particular de màgia a la gravació".