Assaig amb Ran Ran Ran

Una tarda d’un dijous qualsevol. En Jordi em rep a casa seva, al barri del Congrès, on assagen Ran Ran Ran. Al habitual duet format pel Ferran i en Jordi s’afegeix en David del SistemÄ Suec, que participarà amb ells en alguns dels concerts de la gira d’hivern. Han deixat pel final del assaig dos de les cançons que més m’agraden del disc, 'Q.S.Q.L.C.V.T.B.' i 'Certa ment', incloses en el primer disc llarg del grup, Ran Ran Ran (Bankrobber, 2015). Decidim sortir al carrer i ens asseiem a la terrassa del bar de davant de casa, que no fa tant fred com semblava. Diumenge a Vic van fer el primer concert, d'una gira que te la festa del Bis com la propera parada, aquest dissabte a la [2] del Apolo. Parlo amb ells de Tired Hippo, de l’escena Poblenou, de cançons, de gestió del temps, d’amics i de moltes més coses que ens agraden.

Text i fotos: Teo Garcés

                                                                                                                                                  
Teo: Començem pel principi. Em consta que us vau conèixer a Tired Hippo, on ja compartieu projecte musical. Com van ser els inicis i el procès evolutiu fins arribar a Ran Ran Ran?

Jordi: A través d’un amic en comú jo vaig acabar tocant amb Tired Hippo, vaig estar del 2008 al 2012, que és quan va acabar el grup. Llavors en Ferran tenia una idea del nou projecte, no tan orientat al pop com ho feiem a Tired Hippo i amb un concepte del ritme diferent.

Teo: Perquè Ran Ran Ran?

Ferran: Veniem de Tired Hippo que és un títol d’una cançó de Yo la tengo i volia seguir amb el guiño. Hi ha la cançó de la Velvet que es diu Run Run Run, i a casa em diuen Ran.

Teo: Al directe acostumeu a col.laborar amb altres músics. Us sentiu més agust així?

Ferran: Al ser dos és més facil poder acoplar més coses, ja que les cançons estan més vives que sin fóssim una banda de cinc per exemple, on cadascú té clar el que ha de fer i els temes es toquen sempre igual. Si tenim temps, tant a mi com en Jordi ens agrada tocar amb altra gent. De fet, per exemple, si The Missing Leech toca i jo puc tocar, toco la guitarra amb ell.

Teo: Tu Jordi de fet, a més de amb Ran Ran Ran toques amb d’altres grups de versions i també tens projectes personals més experimentals. Com ho fas per compatibilitzar tota la part musical amb la teva vida personal?

Jordi: No ho sé. Hòstia, crec que mai m’havien fet aquesta pregunta… La resposta és com puc (rialles). És que no puc fer-ho d’un altra manera. El que faig és organitzar-me, gestionar el temps.. havent de renunciar a moltes coses…

Ferran: Però per guanyar-ne d’altres

Teo: Pel que fa a la vostra activitat, s’ha de dir que heu tingut un 2015 molt productiu, amb Tot Ok Stop, L’encyclopédie, i que heu culminat amb el primer disc editat per Bankrobber. D’on neixen tantes cançons?

Ferran: És com una necessitat per mi. Sempre escric moltes idees. El tot Ok stop ja el tenia del 2014 i el tema Big bang per exemple ja el tenia amb Més brots, però el tenia amb uns arranjaments lents i no acababa d’estar convençut. A vegades torno a idees que ja tinc grabades… L’encyclopédie va ser una epoca que vaig estar acasa bastant temps així tancat..el vaig grabar a casa i després a casa d'en Jordi li vam afegir percussions. Que ell no se’n recorda, però si que ho vam fer...

Jordi: No me´n recordo… de fet hi ha cançons que me les passa i és com, aquí vaig fer això? (rialles)

Ferran: i ara ja tinc com quinze demos caseras que he de començar a veure com grabar-les i posar-les en ordre.

Teo: Teniu pensat anar incorporant alguna d’aquestes demos als concerts de la gira?

Ferran: Si, si. Ja tenim com a mínim un parell de temes nous que ja estan acoplats al repertori i la idea és afegir més temes nous per anar-los foguejant. Amb el Tot ok stop va anar molt bé fer els temes abans de grabar-los. Perque guanyen en intensitat, veus que funciona i que no. A vegades la gent et diu doncs aquest tema m’ha molat, aquest no tant…
És com els Animal Collective, ells fan concerts de temes nous i em sembla un exercici molt honest. Perque el tema nou és el que estas vivint ara i l’estas creant. Tot i que també m'he rallat quan he anat algun concert amb tot temes nous… Per exemple Yo la tengo van venir una vegada a presentar el Pass me the Hatchet i el van fer quasi tot, i et quedes com... m'agradaria sentir altres temes.. bueno, el nostre nivell no és el mateix clar, pero vull dir que tocar temes nous és divertit per el grup, i trobar un nivell equilibrat entre nous i classics és l'ideal.

Jordi: això feien els Pink Floyd també i és una cosa que m'agradaba molt. Primer tocàven el disc en directe sense haver-lo publicat i veus com evolucionen les cançons…de fet n'hi ha grups ara que el mercat tal i com està montat no ho permet. Molts grups que depenen de la industria, tipus U2 no s’ho poden permetre…

Teo: Als Indians Emergents vau tocar en format elèctric, amb la col.laboració del David. Crec que ja havieu tocat abans alguna vegada amb ell…

Ferran: Ell va venir al Brofest, que és un festival que montem amb en Maurici (The missing leech) a l’Antic Forn de Vallcarca, i allà ens vam conèixer. Després vam fer un concert amb The missing leech on ell ja tocaba el baix i d’allà va sortir la proposta de tocar un tema. D' un se'n va prendre cuatre i de cuatre se n’ha pres cuaranta.. (rialles) No, està guai perque el David fa les coses fàcils i ben fetes, i això nosaltres ho agraïm molt i ens agrada.

David: La veritat és que ens ho passem bé i surt bé. Hem anat coincidint de fa un parell d’anys..

Teo: Teniu pensat fer mes concerts en elèctric en aquesta gira?

Ferran: Anirem fent. Concerts amb el Jordi i jo també ens molen... segons el tipus de sala. També tenim la intenció que vinguin a algun concert de la gira la Martina (Mad'zelle) i l’Eloi de Gúdar. És un format molt obert.

Teo: Fa poc us vaig veure versionant a Bob Dylan, en aquest cas amb la incorporació al baix de Raúl Burrueco de Combray.

Ferran: Si, allò era el Ran Bob Ran. Ran Ran Ran fent versions de Bob Dylan. Al Jordi li va sortir la opció de fer un concert a Navas com de tribut...

Jordi: La idea va sortir perque jo tocaba en un tribut de Neil Young i vam pensar que com no teniem veu -erem nomes baix i bateria- podiem juntar-nos amb algú i com el Ferran és molt fan de Bob Dylan va ser facil adaptar un repertori. Després el baixista va anar a viure al Empordà i vam cridar al Raül de Combray que toca al Tot ok stop i ja havia tocat també amb nosaltres en directe.

Teo: Fans de Ran Ran Ran.

Jordi: Frans frans frans

Ferran: Estem en un punt que no sé si tenim fans que no ens coneguin. Ha estat guai en concerts que s'ha acostat gent que no coneixies i t'ha dit que mola. Amb Tired hippo no ho vaig sentir mai..això no pasava.

Jordi: jo crec que tenim amics que venen a veuren´s i els agrada el que fem.

Ferran: amics fidels, perque realment toquem molt.

Teo: A la gira tocareu a molts llocs on no heu tocat mai.

Ferran: Estem preparats per tot. És part de lo que a mi m’agrada. És genial que ens hagi editat Bankrobber i hagin sortit tots aquests concerts. Té el seu punt de risc pero és sortir de la zona de confort que és Barcelona, perque ni Terrassa..

Teo: Ultra-Local, Hi Jauh,... suposo que son llocs on sentiu el confort del que parles

Ferran: Aquí hi ha una escena del Poblenou

Jordi: Mes que el grup porti gent hi ha una escena en la qual tu hi vas i el públic és allà.

Ferran: Hi vas perque hi vols anar, almenys jo no sento el compromis d'anar-hi, vaig perque em mola el grup i m'ho passare bé.

Jordi: si, perque se que hauran triat un grup que potser trobaré interessant.

Ferran: nosaltres vam fer el primer concert a Hi jauh!! De fet al principi vam tocar quatre cops a hi jauh en l’espai d’un any. I despres vam tenir la sort que el Raul d'Ultra-local va passar el Més brots a Bankrobber. El que vull dir és que tot això ha estat el nostre trampolí, sense lo del poblenou..

Teo: Moltes gràcies i sort amb la gira!

Ferran: Moltes gràcies!