Dissabte a Poble Nou, barri d’acollida de la valenta Ultra-Local
records, la Lu Rois va sonar i va celebrar que la botiga es feia gran. Amb el
directe de la Lu Rois vam descobrim que ella és frescor, és intensitat, és
(dis)contínues fiblades a l’estómac i és llàgrimes als ulls; és silenci mentre
afina la veu, molt aguda, i és no-respiració
mentre dibuixa melodies amb els dits.
La Lu Rois canta, toca el teclat, la melòdica i l'acordió. Aconsegueix
que la gent calli, escolti, atengui i quedi absorbida en melodies dolçament
intenses. Les seves lletres fan pensar en experiències viscudes, que potser
vols repetir o que potser no vols repetir, però de les que segur en pots
aprendre alguna cosa. Diríem que la Lu
Rois diu veritats i acostuma a tenir raó.
I aquí, dotze hores després del seu concert, ja tenim ganes de
tornar-la a escoltar per poder reviure de nou la frescor, la intensitat, les
fiblades, les llàgrimes i la no respiració.
lau i nú
No hay comentarios:
Publicar un comentario